26 de febrer del 2008
24 de febrer del 2008
Noves tecnologies
Hola!
En la meua primera entrada no vaig explicar la meua experiència de crear un blog, ja que volia que fora una presentació d’allò que vull ser en un futur “ mestra d’educació infantil”, ja que m’agraden molt els xiquets. A més a més, volia que siguera una crítica a allò que jo i els companys d’aquesta carrera solem escoltar quan ens pregunten què estem estudiant i responem que magisteri, concretament magisteri infantil.
He de dir que no era la primera vegada que creava un blog, per això aquesta experiència no ha sigut nova per a mi, ja que tinc un tipus diferent de blog compartit amb una amiga. Però he de dir que aquest blog m’agrada’t més perquè és més complet, té més recursos per a poder utilitzar-los: afegir imatges, textos, enquestes, presentacions de fotos, vídeos, noticies…Tot açò ho he pogut saber gràcies als enllaços informatius que hi havia a l’aula virtual, mirant també els blogs guanyadors i el manual de cóm es crea un blog. Aquesta informació teòrica i visual m’ha facilitat fer-me una idea de que era un blog i m’ha donat idees a l’hora de crear el meu.
He de dir que no he tingut cap tipus de problema a l’hora de crear el blog, ja que amb el manual que hi ha a l’aula virtual estava tot molt bé explicat pas per pas. Per això una vegada l’he creat, he investigat les possibilitats d’editar-lo i d’afegir coses. Al final m’he decantat per afegir una foto d’uns lacasitos al títol amb una frase que descriu el que més m’agrade “ els xiquets”, un noticiari sobre l’educació, una presentació de fotos i un enllaç d’un vídeo del youtube que m’agrade molt per què me recorde a la meua infància.
Pense que és important utilitzar i treballar les noves tecnologies amb els nens a l’escola, ja que com a mestres ens proporcionen una gran quantitat de recursos per a treballar amb ells i a d’ells els facilita la integració en el món actual, el qual es caracteritze per estat rodejat de noves tecnologies.
En la meua primera entrada no vaig explicar la meua experiència de crear un blog, ja que volia que fora una presentació d’allò que vull ser en un futur “ mestra d’educació infantil”, ja que m’agraden molt els xiquets. A més a més, volia que siguera una crítica a allò que jo i els companys d’aquesta carrera solem escoltar quan ens pregunten què estem estudiant i responem que magisteri, concretament magisteri infantil.
He de dir que no era la primera vegada que creava un blog, per això aquesta experiència no ha sigut nova per a mi, ja que tinc un tipus diferent de blog compartit amb una amiga. Però he de dir que aquest blog m’agrada’t més perquè és més complet, té més recursos per a poder utilitzar-los: afegir imatges, textos, enquestes, presentacions de fotos, vídeos, noticies…Tot açò ho he pogut saber gràcies als enllaços informatius que hi havia a l’aula virtual, mirant també els blogs guanyadors i el manual de cóm es crea un blog. Aquesta informació teòrica i visual m’ha facilitat fer-me una idea de que era un blog i m’ha donat idees a l’hora de crear el meu.
He de dir que no he tingut cap tipus de problema a l’hora de crear el blog, ja que amb el manual que hi ha a l’aula virtual estava tot molt bé explicat pas per pas. Per això una vegada l’he creat, he investigat les possibilitats d’editar-lo i d’afegir coses. Al final m’he decantat per afegir una foto d’uns lacasitos al títol amb una frase que descriu el que més m’agrade “ els xiquets”, un noticiari sobre l’educació, una presentació de fotos i un enllaç d’un vídeo del youtube que m’agrade molt per què me recorde a la meua infància.
Pense que és important utilitzar i treballar les noves tecnologies amb els nens a l’escola, ja que com a mestres ens proporcionen una gran quantitat de recursos per a treballar amb ells i a d’ells els facilita la integració en el món actual, el qual es caracteritze per estat rodejat de noves tecnologies.
19 de febrer del 2008
Funciones del maestro
FUNCIONES DEL MAESTRO.
Detectar caries, problemas de oído, pies planos, personalidad, carencias afectivas...Hacer de papá y mamá con niños carentes de afecto... y no tener derecho a que esto te afecte..Hacer mil y una reuniones para aclarar a padres, madres y alumnos que la administración no enviará un sustituto.Ir de colonias o de viaje de estudios, trabajar 24 horas al día por la cara, ser responsable de todo lo que pasa y, además, pagar el canguro para tus hijos.Dar clase a diferentes niveles, tener 200 alumnos, conocerlos a todos, motivarlos y orientarlos.Hacer, restaurar, plastificar.... el material de clase.Documentarte, programar clases, preparar el material, ver las novedades editoriales, hacer entrevistas a las familias y por la noche... corregir.Coordinarte con los ciclos, niveles y departamentos.Quererse reciclar en horario lectivo, y tener que hacerlo en tu horario libre y pagando.Estar de interino trabajando 15 días en E. infantil en Elxe, un mes en Reus, 3 meses en el aula de Educación Especial en Oviedo y el resto del tiempo dando inglés en Castellón. Saber informática, psicología, dibujo, mantenimiento de edificios, mecanografía, levantar actas, libros de escolaridad, limpiar la multicopista, arreglar la fotocopiadora, desatascar el wáter, rellenar los papeles de la adscripción y aún así… amamos nuestra profesión!!.
I encara hi ha gent que li lleva valor a aquesta professió i diu que tenim moltes vancances i vivim molt bé, però no veuen més enllà. Tenim un gran repte: educar. Que no és gens fàcil.
El millor de tot no son les vancances ni el diners sino la recompensa del dia a dia, la satisfacció i sobretot l'afecte dels xiquets.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
