TENDÈNCIES EN EDUCACIÓ EN LA SOCIETAT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

Adell.J. (en prensa). Tendencias en educación en la sociedad de las nuevas tecnologías de la información. M. Área (Coord): Educar en la sociedad de la información. Bilbao: Descleé de Browe.

Aroa Morote Sanz
L20 Noves tecnologies. 2n Magisteri Educació Infantil.

Estructura del text:

El tex està estructurat en 3 parts principals, alguna d’aquestes presenta subdivisions, com és el cas de la cinquena part, la qual, està subdividida en 6 parts més. Les parts són les següents: La primera és la introducció, el desenvolupament el formen els 4 apartats següents ( L’evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació; Les noves tecnologies de informació i comunicació; Algunes repercussions de les noves tecnologies; Cap a la societat de l’aprenentatge) i la conclusió el últim apartat ( Col·lari: Educar és una tasca centrada en el futur).

Objectius del text:

Els principals objectius que el text mostra són: Conscienciar de les repercussions que tenen les noves tecnologies en la vida social, econòmica i tecnològica, explicar que són les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, mostrar quines implicacions tenen en l’educació i conscienciar d’açò a les persones implicades en l’educació, encara que el text el pot llegir qualsevol persona que estiga interessada en el tema ja que la estructura i el llenguatge utilitzat per el lector es clar i concís.

Comentari del text:

Aquest text comença amb una introducció, en la qual, l’autor ens parle d’un fenomen molt important que s’està donant en els darrers últims anys i en l’actualitat, es tracta del fenomen de la societat de la informació, aquest es caracteritza per ser un conjunt de transformacions econòmiques socials i tecnològiques que van canviant la nostra societat. Una de les transformacions més importants consisteix en la introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en tots els àmbits de les nostres vides, ja que intervenen en la configuració de la nostra societat i cultura.

Els mitjans de comunicació i les tecnologies de la comunicació han tingut un paper molt important al llarg del temps. Totes aquestes tecnologies que han anat apareixent al llarg de la història han provocat incertidumbres i dubtes fins que no han estat integrades en la vida de les persones com una cosa natural. Totes les noves tecnologies que han anat sorgint han donat lloc a canvis, que han anat definint l’actual societat de la qual formem part i les persones que hi viuen en aquesta. Es per això que els historiadors es preocupen per comprovar com han afectat les tecnologies de la informació en el ser humà i la societat.

En aquest article és reflexiona sobre les implicacions de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació actual i en el seu canvi, partint i basant-se en el coneixement de l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació al llarg de la història. Al llarg d’aquesta han hagut quatre transformacions importants que han donat lloc a successius canvis en l’organització del coneixement i social, en les pràctiques i en la identitat fins a determinar les que es donen en els nostres dies. El primer canvi important va ser l’aparició del llenguatge, la parla, com a capacitat humana per a transmetre els pensaments i els nostres sentiments a uns altres. El segon va sorgir com a necessitat de la primera per tal de preservar els saber més enllà de les limitacions de la memòria, es va tractar de l’escriptura. El següent canvi, l’aparició de la impremta, està mol lligat amb l’anterior i va contribuir a una gran difusió del coneixement e idees a través de la reproducció de textos en grans quantitats, la qual cosa va provocar canvis socials, econòmics i polítics. La última i quarta revolució de la qual ens parle l’autor, està tenint lloc en l’actualitat en la nostra generació, ens parla dels mitjans electrònics i la digitalització alhora de transmetre, processar i produir la informació, l’autor fa referència bàsicament a aquesta transformació al llarg del text, destacant la importància de la digitalització de la cultura i del moment en el que vivim, alertant al lector per fer-li veure els canvis que s’estan produint en la vida de les persones . Els canvis que es produeixen en la quarta revolució s’estan produint en l’actualitat i depenen de molts factors socials, econòmics i tecnològics d’una època i d’un país concret, és en cada context social econòmic concret on la societat actua promovent la innovació i la difusió de la tecnologia. En definitiva el conjunt d’aquests canvis socials,econòmics i tecnològics que estan produint transformacions en la nostra societat actual, fan que aquesta s’anomene “La societat de la informació”.

Algunes de les característiques més distintives, que remarca l’autor, de les noves tecnologies són la immaterialitat, interactivitat, instantaneïtat, innovació, la digitalització, etc. La digitalització suposa un canvi radical en el tractament de la informació, permet el seu emmagatzemament en grans quantitats en objectes de dimensions reduïdes, lliurar-les de les seus característiques materials i fer-la residir en xarxes informàtiques, com per exemple en La Internet ( xarxa de xarxes), també ens permet enviar-la a qualsevol lloc de la Terra i manipular-la. Una de les conseqüències de la digitalització és el canvi de les fonts bàsiques del saber i el coneixement, la qual cosa suposa un canvi dels nostres hàbits i costums en relació al coneixement i la comunicació i per tant de les nostres formes de pensar.

L’autor també fa referència en el text a algunes de les repercussions de les noves tecnologies en la societat actual, una de elles és l’excés d’informació que ens arriba constantment a les persones i que em de ser capaços de seleccionar la que ens interessa, aleshores és necessari que l’educació done una resposta a aquest problema, una solució consistiria en que els docents ajudaren als nens a que aprengueren a seleccionar per ells mateixa la informació rellevant, i ensenyar-los a rebutjar la que no. Un altra repercussió de les noves tecnologies és la desmaterialització, deslocalització i globalització de la informació, es a dir, que l’existència de xarxes informàtiques ha provocat la desaparició de la necessitat de que transmissor i receptor compartiren un temps i espai concret per a comunicar-se. Un altra característica és la interactivitat social, la capacitat de que emissor i receptor interactuen e intercanvien missatges, formant comunitats virtuals ( en la Internet) que capten i a la vegada també produeixen i distribueixen informació.

Pel que fa l’educació, l’autor la defineix com un sector en el que al llarg de la seua història no s’han produït moltes novetats o canvis, però ens diu que la revolució tecnològica, de la qual em parlat adés, afectarà a l’educació formal de moltes formes. La societat de la informació serà la societat del coneixement i del aprenentatge, on l’aprenentatge tindrà lloc al llarg de tota la vida de les persones. El canvi cap aquesta societat de la informació es produirà molt ràpidament i les persones sols es podran adaptar a aquesta si es converteixen en una societat d’aprenentatge permanent.

L’autor també ens parle d’una sèrie d’idees sobre la funció de les noves tecnologies en l’educació de la societat de la informació. Una de elles es la rapidesa del ritme de canvi de la nostra societat, de les formes bàsiques e inicials de l’educació, la qual cosa té com a conseqüència la impossibilitat de donar resposta a totes les necessitats que té o tindrà la societat, és per aquest motiu que la societat de la informació haurà de crear els seus propis mecanismes de formació continua, ajudant-se bàsicament de les noves tecnologies per a poder obtindre els coneixements o habilitats necessaris i poder difondre’ls arreu de tot el món. Un altra és la necessitat d’adaptació dels rols dels professors i els alumnes a la nova societat de la informació, el rol de l’alumne haurà de ser molt actiu i el rol del mestre es basarà ens ser guia del aprenentatge, les noves tecnologies s’utilitzaran en aquesta adaptació com un mitja on es realitzaran processos d’ensenyament-aprenentatge, de comunicació i com ha contingut a aprendre.

Al text l’autor ens mostra diverses visions de diferents autors sobre el paper de la institució escolar actual, la visió de Perelman és molt radical, aquest ens diu que l’escola com ha institució va a desaparèixer en poc de temps, ja que l’aprenentatge està en tots els llocs i tot el món pot accedir a aquesta, per aquest motiu diu que és necessari un canvi radical on la xarxa siga la que ens proporcione l’aprenentatge. Però un altra visió més seria és la del autor que rep el nom de Bosco, aquest no parla de que l’escola vaja a desaparèixer, sinó que apart de l’escola com a entorn d’aprenentatge hi ha més entorns d’aprenentatge que s’han creat en l’actualitat i cal aprofitar.

Un altra idea consisteix en que les noves tecnologies estan promovent una nova visió del coneixement i del aprenentatge, a més a més intervenen en el canvi de rols de les institucions i dels seus participants en el procés d’ensenyament/aprenentatge. Per una banda, les xarxes serveixen com a mitja per fer arribar als estudiants els materials d’estudi i crear canals de comunicació entre professors i alumnes, i entre alumnes. En l’actualitat són les institucions de formació no presencial les que estan començant a utilitzar les noves tecnologies com a mitja i com ha contingut, per exemple és el cas de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Per l’altra banda els nous entorns d’ensenyament/ aprenentatge exigeixen nous rols en professors i estudiants. El rol del mestre va a canviar, el mestre no és la única font d’informació i saviesa sinó que la verdadera missió actual del mestre és convertir-se en facilitador i guia sobre les fonts apropiades d’informació, ha de crear hàbits i habilitats en la recerca , selecció i tractament de la informació. En canvi el rol de l’estudiant es defineix com un agent actiu en la recerca, en la selecció, processament i assimilació de la informació. El mestre ha d’utilitzar i ajudar a utilitzar als seus estudiants, els nous canals, com una eina més al servei de la seua formació.

La digitalització i els nous suports electrònics, com a materials d’ensenyament-aprenentatge, són noves maneres de presentar i accedir al coneixement, aquests superen en determinats contextos les formes tradicionals, apunts, pissarra, l’explicació oral. Tot açò ha provocat l’aparició d’una industria i mercat de materials formatius en suports tecnològics que ha donat lloc a un nou concepte: “eduversión”, una barretja entre educació i entreteniment.

Com a conclusió l’autor realitza un Col·lari: Educar es una tasca centrada en el futur, en aquest apareixen les conclusions extretes al llarg de tot el text. Les xarxes informàtiques trenquen l’aïllament tradicional de les aules, les barreres del espai i el temps, d’identitat i classe per facilitar la comunicació entre les persones en tot el món. Les noves tecnologies de la informació en la educació estan transformant tant la nostra societat com l’entorn. El paper de l’escola com a font primària d’informació ha desaparegut fa temps. La necessitat d’adaptació de l’escola al medi per tal de subsistir fa que l’escola evolucione però molt lentament. La utopia informativa de la societat de la informació es que tota la informació puga estar a la mà de qualsevol persona en qualsevol moment i lloc. La societat ha d’aprendre a seleccionar la informació rellevant o que l’interesse, evitant la saturació cognitiva de la persona, és per això que l’escola té un paper molt important com a facilitadora de l’aprenentatge d’aquests mètodes de treball. La educació no és només la possessió d’informació sinó també de coneixement ( informació interioritzada per la persona) saviesa, hàbits i valors. Per acabar cal dir que l’educació en la societat de la informació ha de ser un factor d’igualtat social i de desenvolupament personal, un dret bàsic i no únicament un producte de mercat, per tant s’ha de facilitar l’accés a les noves tecnologies a tot el món per tal de disminuir les desigualtats socials.

Anàlisis del text:

En conclusió, una vegada llegit el text i comentat puc dir que estic d’acord amb l’autor. Pense que l’autor ha aconseguit demostrar al lector la importància de les noves tecnologies de la comunicació i de la informació, a través de la historia d’aquestes; ens ho ha mostrat a partir de nombrosos exemples i ens a convençut de la importància d’aquestes en la vida de les persones a través de diversos arguments de qualitat.

La veritat es que abans de llegir el text no sabia que les noves tecnologies eren tant importants en la vida de les persones i que aquestes influïen tant en el nostre desenvolupament i en la determinació de la nostra vida social, econòmica i tecnològica actual. Ha sigut gràcies a aquest text, on de manera clara i senzilla sense termes abstractes he pogut fer-me una idea de la realitat actual de la societat de la informació. A més a més de la importància de la presència, estudi i utilització en l’escola d’aquestes noves tecnologies de la comunicació i de la informació, de la necessitat de canvi d’aquesta institució per tal de que estiga d’acord amb el temps, el entorn i les necessitats de la societat actual. Pense que és un text que totes les persones que es volen dedicar a la docència l’haurien de llegir, per a que s’adonaren de la importància d’aquestes noves tecnologies com a recursos didàctics en l’aula, com a mitjans de comunicació amb altres persones i com ha contingut.